Benifallet

print pdf

El terme municipal de Benifallet, d’una extensió de 62,42 km2, és situat a l’extrem més septentrional de la comarca del Baix Ebre, al límit amb les comarques de la Terra Alta i la Ribera d’Ebre (al termenal amb Miravet hi ha la Roca Folletera, divisòria històrica del terme de Tortosa). El terme confronta amb Prat de Comte (W) i el Pinell de Brai (NW), municipis de la Terra Alta; amb Miravet (N) i Rasquera (NE), de la Ribera d’Ebre, i amb Tivenys (S), Paüls (W) i Xerta (SW), de la mateixa comarca del Baix Ebre. Molt accidentat, el municipi s’estén a ambdues ribes de l’Ebre, i comprèn la vall del riu, delimitada al SE per les elevacions de les Muntanyes de Cardó, divisòria d’aigües entre l’Ebre i la mar, mentre que per la dreta la vall del riu resta encaixada i tancada per les serres dels Aligars i de Vallplana i els cims de Portell.

El Bloc de Cardó, al SE del terme, comprèn l’abrupta vall de Cardó, formada sota els punts més alts de la carena (la Creu de Santos, 941 m), fites amb els municipis veïns. La vall de Cardó, força angosta i drenada pel barranc de Cardó, es prolonga per la vallada de Costumà i desguassa a l’Ebre al N de la vila de Benifallet. Resta dins el municipi l’antic convent i balneari de Cardó amb les seves diverses ermites. Al massís de Cardó destaquen la punta de l’Agulla i, vers ponent, les Set Serres i el coll o tossal de Som; en direcció a llevant, els portells de Xàquera i de Cops, o portell de Cardó, per on passen diversos camins antics que travessen el massís. Són prolongacions del susdit massís, el tossal del Caramull (421 m), la Tossa (483 m), la Mola i los Puntals. De relleu càrstic, hi ha diverses fonts i coves, amb estalactites i estalagmites (la cova de les Meravelles i la Cova Marigot) i algunes amb vestigis de poblament antic (la de l’Aumediella i altres).

El barranc de Cardó, que es forma i té tot el seu recorregut dins el terme, no és l’únic rierol que solca el territori de Benifallet. Més a migdia, i també per aquesta banda esquerra de l’Ebre, hi ha el barranc d’en Jordi, que es forma també a Cardó i desaigua a l’Ebre aigua avall del puig de Raells. Per la dreta, l’Ebre rep el barranc de Llixem i, entre la serra de Vallplana i la dels Aligars, amb les llomes dels Mollets i la torre de Mollet, desemboca a l’Ebre el riu de les Canaletes; aigua avall, al límit amb Xerta, hi aboca el barranc de Xalamera. Cal fer esment també de la influència que en el cabal d’aigua de l'Ebre exerceix l’assut de Xerta (bé cultural d’interès nacional), situat en aquest terme, vora el límit amb Benifallet.

Generalment les muntanyes del terme són força erosionades i privades de la seva vegetació original a causa de l’antic i intensiu abancalament a què foren sotmeses. Abandonats aquests marges des de la fil·loxera, avui hi predomina una vegetació arbustiva (mates, coscolls, romers, etc.). Els boscos són predominantment de pi blanc. Cardó és la vall on hi ha una major densitat de bosc i on aquest es conserva menys modificat (1.544 ha de Benifallet són incloses al PEIN de les Serres de Cardó).

A més de la vila de Benifallet, cap de municipi, el terme comprèn els despoblats de Xalamera, Som, Sallent i Costumà, el balneari de Cardó, la torre de Mollet i la caseria de la Vall. El nom de Benifallet prové d’un topònim d’origen àrab. Les comunicacions amb el municipi eren antigament fluvials; també hi havia camins de ferradura molt difícils. El 1917 arribà la carretera fins a la vila i després fins a Móra la Nova, aquest carrer un dels trams de la C-12 d’Amposta a Lleida i Àger. El ferrocarril de Val de Zafán a Tortosa, que es posà en funcionament després de la guerra civil de 1936-39, és fora d’ús i s’ha convertit en Via Verda. Per a travessar l’Ebre hom feia servir una barcassa. La carretera C-43 arriba fins a Gandesa i permet l’accés al Pinell de Brai. La carretera T-301 Tortosa-Garcia porta a les Coves Meravelles.

 

Agricultura i turisme

 

Benifallet, amb menys d'un miler d'habitants, és un poble agrícola  que en els darrers anys ha fet una aposta per l'agroindútria i el turisme. A més dels cultius tradicionals mediterranis com l'ametller, l'olivera i el garofer, s'hi conreen gran quantitat d'arbres fruiters. A les zones de regadiu, els principals són els presseguers i els agris amb diversitat de varietats tant en un cas com l'altre. Durant els mesos de maig, juny i juliol es comercialitza el préssec. És al final de la tardor i a l'hivern en què l'activitat comercial es centra en les taronges i les mandarines, molt apreciades a Europa.

 

Les fruites de Benifallet, amb un clima temperat i afavorit per un relleu que el fa més benigne són molt primerenques.  En el sector ramader trobem granges d'aviram, cunícoles, bestiar boví i porcí. De l'activitat industrial són importants les indústries alimentàries que manipulen les que manipulen les fruites fins les que embotellen aigua, sense oblidar les dedicades a la fabricació de pastissets.

 

El clima temperat, propi de terres mediterrànies, és de temperatures souaus i estables, i amb la pluviositat escassa. Rep la notable influència del relleu que el fa més benigne.

 

La vegetació és formada per la màquina litoral de garric i margalló; el pi blanc i la brolla litoral (romaní, timó, romer blanc, cepell...) s'estèn arreu del territori. La vegetació de ribera la formen àlbers, oms, tamarits i canyes, entre altres. A les muntanyes de Cardó, encara podem trobar representat el típic alzinar litoral amb alzines, carrasques, algun roure de fulla petita i espècies arbustives com el grèvol, el galzeran, el cirerer de pastor o el lligabosc.

 

 

Menu

Menú principal

Formulari de cerca