Les Coves Meravelles

A partir de l'1 d'abril, visites tots els dies. De 10 a 13.30 (13.15 darrera entrada) i de 16 a 19.30 h (19h darrera entrada).

De l'1 de novembre a Setmana Santa obertes en cap de setmana i festius. De 10 a 13.30 (13.15 darrera entrada) i de 16 a 18.30 h (17.45 darrera entrada). 

Gratis amb el Club Super 3.

El Grup d'Investigacions Espeleològiques (GIE) del Centre Excursionista de Gràcia (Barcelona), en una campanya que van fer a la Serra de Cardó, va descobrir entre la primavera del 1967 i la de 1968 una sèrie de cavitats mentre estudiaven i  investigaven les coves que ja des de temps antics es coneixien a Benifallet com a Coves de l'Aumidiella i de les quals ens consten troballes arqueològiques del Neolític. El grup descobreix la Cova "Marigot", l'Avenc del Sifó i la Cova "Meravelles", que s'afegiran a les ja existents, formant el que hom coneix en l'actualitat com a COVES DE BENIFALLET. Les sis cavitats subterrànies són: Avenc del Sifó, Avenc del Cataclisme, Cova de l’Aumidiella Gran o de Xafarroques, Cova Marigot, Cova del Dos i Cova Meravelles.

Cal destacar la Cova Meravelles i la Cova del Dos per ser les dues coves que estan obertes al públic en aquest moment, tot i que no estan obertes en la seva totalitat.

La Cova Meravelles

Té un recorregut total de 510 metres, amb uns 9,82 metres de desnivell. Destaca per la seua quantitat i qualitat de concrecions, especialment les excèntriques. El lent degoteig de les aigües d'infiltració, carregades de carbonats en dissolució, va donant lloc a fascinants formacions, a voltes estrambòtiques, on la imaginació del visitant descobreix éssers fantàstics.

La cova Meravelles es va descobrir al 1968. Turísticament se'n visiten 200 metres, la part turística d'aquesta cova consta de tres sales:

a) La sala dels Llapis

b) La sala de l'amfiteatre

c) La sala de la música

La sala dels llapis, consta d'un munt d'estalactites primetes al sostre, i a la part de terra té una cortina d'estalagmites que rodegen una estalagmita totalment cilíndrica en forma d'espelma.

Dintre de la sala de l'amfiteatre, trobem els gours o llacs que gràcies a l'aigua i al mineral que arrastren fan unes formes circulars que pareixen les grades d'un amfiteatre. Una altra formació que trobem és el bròquil, que és degut als esquitxos de l'aigua i a la cristal·lització del mineral i la fistulosa anomenada vulgarment macarró, degut a que de dintre està buida.

Dintre de la sala també trobem una de les formacions més estranyes que hi ha dins d'una cova, una formació que sembla desobeir la llei de la gravetat. Aquesta formació se l'anomena excèntrica. Les banderes, de la seva banda, són unes formacions penjades del sostre, igual que les estalactites però enlloc de ser rodones són planes, ja que les gotes de l'aigua van deixant el mineral al que és el pendent de la muntanya, i la futura columna, que li falten uns cinc centímetres per a que s'ajunti.

I per finalitzar el recorregut, entrem a la sal de la música. Aquesta és la sala més petita però és en l'única que trobem un resum de totes les formacions que hi ha en tot el recorregut; estalactites, estalagmites, anemolita, columnes, banderes, macarrons i excèntriques.

Aquesta sala se l'anomena d'aquesta manera perquè hi ha unes estalactites que semblen uns tubs d'un òrgan i en tocar-les amb la punta dels dits emeten diferents sons. Això és degut a que al darrera hi ha una paret  que ajuda a fer de caixa de ressonància i que el soroll surti cap a fora. Els diferents sons són conseqüència de diferents llargades i diferents gruixuts.

Cova del Dos

Aquesta cavitat rep el nom de Cova del Dos perquè té dues boques d’entrada. Aquesta cavitat té importància a nivell històric, ja que sempre ha estat habitada.  Dintre de la cova hi podem veure la reproducció d'un vas campaniforme i d'una àmfafora. Conformen amb diferents puntes de llança i sílex i tres enterramentsles restes arqueològiques del Neolític trobades a les Coves de Benifallet . Tot el que es va trobar està actualment al museu arqueològic de Barcelona i al Museu de les Terres de l’Ebre. Es tenen referències també que durant la Guerra Civil Espanyola la població es va refugiar a la Cova del Dos. 

La cavitat té 235 metres dels quals se’n veuen 25.

 

PREUS

 

Menu

Menú principal

Formulari de cerca